El teixit associatiu d’aquest barri viu un moment revulsiu
La Mariola és un dels barris més estigmatitzats i alhora desconeguts de la ciutat de Lleida. Construït al voltant de diverses promocions d’habitatges socials a partir dels anys seixanta, el seu teixit associatiu treballa cada dia per millorar les condicions de vida i la imatge del barri. Una lluita que dona fruits en forma de solidaritat i xarxa comunitària.
Durant els anys que el país va viure encegat per la febre del totxo tots els barris perifèrics de la ciutat de Lleida van créixer a bastament excepte un: la Mariola. Només unes poques promocions al tram del passeig 11 de Setembre van deixar constància d’aquella època. Sense equipaments esportius, comercials o culturals que siguin atractius per al conjunt de la ciutat, la Mariola és un territori absolutament desconegut per a la resta de la ciutat.
Des dels anys vuitanta viu sota l’estigma de ser un territori conflictiu, un retrat inspirat en una mirada tergiversada i basada en fets parcials. “La gent parla sense conèixer, però l’estigma és tal que molts veïns no diuen que són de la Mariola quan fan entrevistes de feina perquè tenen por que això els jugui en contra, per exemple”, explica Isaac Caballero, de l’Associació de Veïns de Mariola. “Aquí vivim un 10% de la població de la ciutat i no pot ser que no arribin els mateixos recursos i serveis que a la resta de barris. No som millors, però tampoc som pitjors”, reivindica.
La Mariola està situada entre el passeig de Ronda, Gardeny i l’Horta. Límits urbanístics, límits mentals. Si des de fora es percep com un totum revolutum, a dins del barri les fronteres també estan marcades Avui en dia els blocs Ramiro Ledesma es troben en una situació de degradació urbanística i social que els converteix en una realitat particular que no té res a veure amb la resta de la Mariola. “Les diferències entre la minoria que hi viu i la resta són abismals, però el problema és que per a molta gent aquesta és la imatge de tot el barri”, es lamenta una veïna que no vol compartir la seua identitat.
Precisament per combatre l’estigma i millorar les condicions de tot el barri fa dos anys que es va endegar el projecte de la Descomunal. Amb fons de la Generalitat de Catalunya, i sota el paraigua de les denominades Comunalitats urbanes, aquesta iniciativa només tenia sentit i futur si la impulsava el mateix teixit social de la Mariola. “La implicació de les entitats és imprescindible per a qualsevol procés d’intervenció comunitària. El desenvolupament social i econòmic l’hem de plantejar des de la participació, des del treball de base”, explica Fàtima Cos, tècnica del projecte. Sobre els pilars de l’esport, la cultura, la integració sociolaboral i la participació ciutadana, les entitats impulsores de la comunalitat van ser la companyia de teatre La Baldufa, la fundació Champagnat, la Unió Esportiva Gardeny i la regidora de Participació ciutadana de la Paeria.
“El projecte havia de partir d’organitzacions arrelades al barri i han de tenir una clara vocació d’intervenció social, de transformació”, explica Cos. Hi va haver un temps que en alguns baixos dels Blocs Joan Carles hi havia hagut petits comerços. Avui en dia la majoria de les botigues i serveis estan concentrats entre Pius XII i el carrer de la Mariola. Per fer-lo créixer, el teixit comercial, els mateixos comerciants han decidit associar-se.
“Al barri no pots comprar de tot, i potser no fa falta que sigui així, però el poc comerç que tenim s’ha de cuidar; com a botiguers complim una funció social. Donem vida al barri i molta gent no ha de marxar lluny de casa per comprar els bàsics”, explica la Maria Tersa, de l’estanc de les Casetes. Està obert des dels anys cinquanta del segle passat, “quan això era el límit de la ciutat i aquí només hi havia horta i algunes torres. Per a nosaltres era un barri com qualsevol altre, ben situat i a tocar del centre de la ciutat; un barri de gent treballadora. Ara, però, pensem que s’ha deixat degradar per interessos polítics que se’ns escapen, que no podem controlar”, es lamenta.
L’origen del barri són blocs humils d’habitatge social per a famílies treballadores. “Al començament hi havia veïns que veníem del Canyeret i gent immigrant de la resta d’Espanya. Érem una gran família”, apunta Alfredo Doya, president de l’Associació de veïns dels Blocs Joan Carles. També és membre de l’associació Futur, una de les més emblemàtiques de la zona. Situada a l’epicentre del barri, és un punt de trobada obligat per a molts veïns que tenen algun contratemps burocràtic i altres maldecaps. “Aquí els ajudem a fer papers, a tramitar ajudes o gestionar com evitar un desnonament”, explica Paco Salazar, la cara més coneguda de l’entitat. Són diverses les entitats que fa anys que treballen al barri. La Fundació Champagnat en fa molts que incideix sobretot en els infants i els joves. La Sole Espasa i l’Oussama El Fathi estudien un PFI d’auxiliar de màrqueting i comerç que la fundació organitza a l’espai Calidoscopi. Com a joves se senten orgullosos de viure i ser de la Mariola, encara que “quan sortim del barri hi ha gent que ens mira malament, a vegades ens sentim rebutjats”. Tanmateix no pensen canviar i consideren que “al barri falten espais per passar-ho bé amb els amics” i denuncien que “les places estan una mica abandonades, l’ajuntament les hauria de cuidar més”. Aquesta és una reivindicació contínua: el manteniment. Uns i altres miren l’ajuntament, uns i altres també reconeixen que al barri “hi ha gent que no té cura dels espais públics, d’allò que és de tothom”, recorda Isaac Caballero, de l’associació de veïns de la Mariola. “Aquest any vam aconseguir que la Paeria posés unes llums de Nadal i vam fer una torronada popular. Són actes senzills i simbòlics, però a molta gent li va fer il·lusió.” A vegades són cercles viciosos que s’han de capgirar per convertir- los en virtuosos.
La Unió Esportiva de Gardeny és un club històric de la ciutat i actualment el presideix Emilia Cuenca, una persona amb una certa ascendència al barri. “La realitat ha canviat molt, abans ens coneixíem tots i ara hi ha gent de tot el món. Això ha canviat molt la realitat social del barri, les comunitats són una mica més tancades en elles mateixes i espais com l’escola o el futbol són punts de trobada per a la canalla de la zona”, explica. “Aquí no fem distincions i tots són iguals, el fet que les famílies també vegin que els seus fills són com els fills del veí, ajuda a millorar la convivència al barri”, explica. Aquí ningú parla de conflicte, de fet Vanessa Alarcón, de l’associació de veïns de la Mariola, explica que “mentre en altres punts de la ciutat l’anunci d’una mesquita és motiu de problemes, aquí fa temps que n’hi ha i no passa res: la diversitat cultural i religiosa al barri és una riquesa que hem de saber explotar”, explica orgullosa.
La Descomunal també aposta per posar en marxa projectes que van en aquesta direcció: “Potser no tant per fomentar la diversitat com el fet de buscar punts de trobada comuns –com tallers de naturalesa diversa– en els quals conflueixi gent del barri que d’altra manera no es trobaria”, explica Fàtima Cos. Alfredo Doya considera que el barri ha canviat molt, sí, i alhora també creu que “una part important de la responsabilitat perquè recuperem a poc a poc la dignitat que a vegades sembla que ens falti és nostra, de la gent del barri”. “La Paeria ha de fer coses, però si nosaltres també les fem ens serà més fàcil aconseguir- ne de noves, hem d’estirar el carro”, sentencia.
Fer xarxa. El nou eslògan de totes les oficines tècniques, serveis socials, entitats comunitàries i assemblees de barri és fer xarxa. Xarxa veïnal, generacional, comercial i social. Trencar tòpics, unir esforços, denunciar les desigualtats. Endegar projectes nous és complicat, engrescar la gent a participar-hi no sempre és fàcil. Abandonar, és clar, no és una opció.
El Festival Enre9, un referent de teatre comunitari
Un dels objectius del festival és atreure públic de la resta de la ciutat a la Mariola, que s’acosti gent que d’altra banda mai no hi aniria ni passaria pels seus carrers a peu. Un altre, molt més important que el primer, és consolidar-se com un referent de teatre comunitari. “Està molt bé portar companyies de teatre i que un públic que tradicionalment queda al marge dels circuits comercials d’arts escèniques pugui gaudir-ne”, explica Enric Blasi, membre fundador de la companyia La Baldufa –entitat promotora de la Descomunal– i un dels responsables del festival Enre9, “però encara és millor trobar i programar companyies amb les quals el públic potencial del barri es pugui sentir identificat. A més a més, ens agrada treballar amb els veïns i les veïnes i construir propostes teatrals des del carrer i amb la gent del carrer”.
L’any passat la ballarina Sol Picó va fer una obra performàntica amb veïns del barri i en les properes edicions el festival vol anar consolidant una oferta que inclogui companyies vinculades a la comunitat gitana o formades per gent de procedències diverses. “Si realment volem ser inclusius, la diversitat s’ha de viure entre el públic i també entre els professionals que hi participen”, apunta. “El festival també és una excusa per organitzar tallers d’arts escèniques al barri amb l’objectiu d’estrenar aquell dia. Dansa i percussió serien dos dels més populars, i tots s’organitzen a través de la Descomunal”.
La valoració del festival en només tres edicions és molt positiva i si les entitats i l’administració hi aposten es pot convertir en un referent a nivell europeu de teatre comunitari. “Per consolidar-se de veritat cal que passi una generació. L’èxit serà quan els infants d’ara hi portin els seus fills d’aquí a vint anys
Propostes saludables per a totes les edats i motivacions
Seguir hàbits saludables i sentir-se físicament en forma és una bona base per treballar altres aspectes de la vida com el benestar emocional. El nostre cos i la nostra ment estan relacionats i quan tot està bé, tendim a estar millor. Amb aquesta premissa, i sota el paraigua de la Descomunal, s’estan posant en marxa diferents projectes pensats per fomentar i facilitar l’activitat física entre els habitants del barri sense discriminacions de cap naturalesa. Una de les més populars, pensada sobretot per a la gent de més edat, són les Rutes Saludables. Pensades per passejar pel barri i els seus voltants, són circuits senyalitzats que garanteixen uns recorreguts mínims i ajuden a motivar-nos. Un altre dels projectes estrella és el Gimnàs Social. Situat dins de les instal·lacions de la UE Gardeny, i amb l’assessorament de La Cristalleria de Pardinyes, el gimnàs està pensat per atreure sobretot joves de totes les edats i guiar-los en la pràctica esportiva. També s’organitzen activitats a l’aire lliure per a tothom qui s’hi vulgui apuntar.